Detectors de CO en habitatges i garatges: quan són obligatoris

Resposta ràpida: detectors de CO en habitatges i garatges

El CTE DB-SI (secció SI 4, taula 1.1) obliga a instal·lar detectors de monòxid de carboni (CO) en aparcaments coberts amb més de 5 vehicles o més de 100 m² de superfície. En habitatges, la normativa espanyola no estableix cap obligació general, però és molt recomanable quan hi ha calderes de combustió, xemeneies o estufes de llenya. Els detectors de CO funcionen amb sensor electroquímic i són completament diferents dels detectors de fum: detecten el gas CO, que és incolor, inodor i no activa els detectors d'incendi convencionals.

Dades clau de la normativa sobre el CO

• CTE DB-SI, secció SI 4, taula 1.1: obliga a la detecció de CO en aparcaments coberts amb més de 5 vehicles o més de 100 m².
• UNE-EN 50291-1: norma per a detectors de CO d'ús domèstic i residencial.
• UNE-EN 50545-1: norma per a detectors de CO i NO₂ en garatges i aparcaments coberts.
• 30 ppm: primer llindar d'alarma en garatges (UNE-EN 50545-1); activa la ventilació forçada.
• 100 ppm: segon llindar d'alarma en garatges; activa l'alarma general i pot tallar els accessos.
• 5-10 anys: vida útil habitual del sensor electroquímic dels detectors de CO; després s'han de substituir.
• El CO no té olor ni color: és indetectable pels sentits humans. A partir de 200 ppm pot causar símptomes greus en poques hores.
• RIPCI RD 513/2017, Annex II: els sistemes de detecció de CO en garatges segueixen el mateix calendari de manteniment que els sistemes de detecció d'incendi.

Què és el monòxid de carboni i per què és tan perillós?

El monòxid de carboni (CO) és un gas que es produeix per la combustió incompleta de qualsevol combustible: gasolina, dièsel, gas natural, propà, fusta o carbó. És completament incolor i inodor. Els éssers humans no el poden detectar sense instruments.

A concentracions baixes (50-100 ppm) provoca mal de cap i mareigs. A concentracions mitjanes (200-400 ppm) pot causar símptomes greus en menys de dues hores. A concentracions altes (>1.000 ppm) pot ser mortal en menys d'una hora. La intoxicació per CO en habitatges amb calefacció defectuosa continua sent una de les principals causes de mort accidental no relacionada amb incendis a Espanya.

En garatges coberts, el perill prové dels gasos d'escapament dels vehicles. En habitatges, de calderes de gas sense manteniment, xemeneies obstruïdes o estufes mal ventilades.

"El monòxid de carboni mata mentre dorms. No es veu, no fa olor, no es nota. Només un detector amb sensor calibrat pot salvar-te. En garatges coberts, la seva instal·lació és obligatòria. En habitatges amb calefacció de combustió, és una decisió de sentit comú." - Responsable tècnic, Igniescut

Els detectors de CO formen part dels sistemes de seguretat activa contra incendis, juntament amb la detecció de fum, els extintors i les BIE.

Quan és obligatori: garatges coberts a Catalunya

L'obligació del CTE DB-SI

El Codi Tècnic de l'Edificació, Document Bàsic SI (Seguretat en cas d'Incendi), secció SI 4, taula 1.1, estableix que els aparcaments coberts han de disposar de detecció de monòxid de carboni quan:

• La superfície de l'aparcament supera els 100 m², o
• Té capacitat per a més de 5 vehicles.

Aquesta obligació s'aplica a tots els aparcaments coberts o semisoterrats, independentment de si formen part d'un edifici d'habitatges, d'un edifici comercial o són instal·lacions independents.

(Font: CTE DB-SI 4, taula 1.1)

A la pràctica, la majoria de garatges de comunitats de veïns a Catalunya superen aquests llindars. Un garatge de 20 places té habitualment entre 400 i 600 m², molt per sobre del límit. Fins i tot garatges petits de 10-15 places solen superar els 100 m² de superfície.

La norma tècnica aplicable: UNE-EN 50545-1

El sistema de detecció de CO en garatges ha de complir la norma UNE-EN 50545-1, que especifica els requisits tècnics dels detectors de CO i NO₂ per a aparcaments coberts, túnels i altres espais d'ús de vehicles.

Aquesta norma no és la mateixa que s'aplica als detectors domèstics. Els detectors de garatge són dispositius industrials amb més precisió, connectats habitualment a la central PCI i al sistema de ventilació forçada.

Com funciona el sistema en un garatge: dos llindars d'alarma

Un sistema de detecció de CO en garatge cobert funciona amb almenys dos llindars:

Primer llindar: 30 ppm. Quan la concentració de CO supera aquest nivell, el sistema activa la ventilació forçada mecànica del garatge. No sona cap alarma audible: és una resposta automàtica i silenciosa que incrementa l'extracció d'aire per diluir el gas.

Segon llindar: 100 ppm. Si la concentració continua pujant malgrat la ventilació forçada, s'activa l'alarma general (senyal acústic i òptic) i, en alguns sistemes, el tancament automàtic dels accessos o el senyal d'evacuació.

(Font: UNE-EN 50545-1)

Aquesta resposta en dos nivells està dissenyada per evitar alarmes innecessàries (un cotxe que arrenca momentàniament pot generar un pic de CO sense que sigui perillós) i actuar de manera proporcionada.

En garatges amb punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, els requisits de detecció són més complexos. Consulta el nostre servei d'extinció i instal·lacions per a aparcaments de vehicles elèctrics per a més detall.

Quan és recomanable: detectors de CO en habitatges

La normativa espanyola no obliga en habitatges... amb matisos

La normativa espanyola no estableix una obligació general d'instal·lar detectors de CO en habitatges particulars. Tanmateix, hi ha situacions on el risc és significatiu i la instal·lació és molt recomanable.

Habitatges amb caldera de gas natural o propà

Les calderes de gas de combustió estanca (ventilació directa a l'exterior a través d'un conducte propi) tenen un risc molt baix de generar CO a l'interior de l'habitatge. Però les calderes de tir natural (que extreuen l'aire de combustió del mateix local on estan instal·lades) sí que poden generar CO si el conducte d'evacuació està obstruït o si hi ha un defecte de manteniment.

Per a habitatges amb caldera de tir natural, un detector de CO al local on està instal·lada la caldera és una mesura de seguretat de baix cost i eficàcia provada.

Habitatges amb xemeneia o estufa de llenya

Les xemeneies i estufes de llenya són fonts de CO si el tir no funciona correctament o si el combustible no és adequat. En habitatges on s'utilitza habitualment la xemeneia, un detector de CO al menjador o a l'habitació on està instal·lada la xemeneia és molt recomanable.

Habitatges amb pàrquing a la planta baixa o al soterrani sense separació estanca

Si l'habitatge té accés directe al garatge sense compartimentació estanca (porta tallafoc EI2 60 com a mínim), el CO del garatge es pot filtrar a l'interior de l'habitatge. En aquests casos, el detector de CO del garatge ja cobert pel CTE DB-SI protegeix també indirectament l'habitatge.

La norma aplicable en habitatges: UNE-EN 50291-1

Els detectors de CO d'ús domèstic han de complir la norma UNE-EN 50291-1, que estableix els requisits de funcionament, els nivells d'alarma i els assajos de verificació per a detectors d'ús en habitatges.

Aquesta norma exigeix que el detector alarmi:

• En menys de 60 minuts amb 300 ppm de CO.
• En menys de 10 minuts amb 1.000 ppm de CO.
• No ha d'alarmar en cap cas amb una concentració inferior a 30 ppm de CO.

(Font: UNE-EN 50291-1)

Diferències clau entre detector de CO i detector de fum

És un error freqüent pensar que un detector de fum ja protegeix contra el CO. No és així: són tecnologies completament diferents dissenyades per a riscos diferents.

| Característica | Detector de fum | Detector de CO | |---|---|---| | Què detecta | Partícules de combustió (fum) | Gas monòxid de carboni (CO) | | Tecnologia | Òptic (dispersió de llum) o iònic | Electroquímica | | Serveix per a incendis | Sí | No (el CO pot estar-hi sense incendi) | | Serveix per al CO de caldera/vehicle | No | Sí | | Detecta gas natural o propà? | No | No (cal un detector de gas combustible) | | Vida útil del sensor | 8-12 anys | 5-10 anys | | Norma de referència (domèstic) | UNE-EN 14604 | UNE-EN 50291-1 | | Norma de referència (garatges) | UNE-EN 54 (sistema) | UNE-EN 50545-1 |

Un incendi sense flama (per exemple, la fase inicial d'un incendi elèctric) pot generar CO sense fum suficient per activar el detector de fum. Una caldera o un vehicle amb combustió incompleta pot generar CO sense cap senyal visible ni perceptible.

Per això, en instal·lacions on hi ha risc de CO (garatges, locals amb calderes de tir natural, habitatges amb xemeneies) els detectors de CO són complementaris als detectors de fum, no substituts.

A Catalunya detectem un patró recurrent en comunitats de veïns: el garatge té instal·lat el sistema de detecció d'incendi (detectors de fum o de calor), però no té detectors de CO. El propietari o l'administrador assumeix erròniament que la detecció d'incendi ja cobreix el risc de CO. El CTE DB-SI els tracta com a sistemes independents perquè són riscos independents. Un cotxe amb el motor en marxa per un descuit o un embús a la rampa de sortida pot generar una concentració de CO perillosa en minuts, sense activar cap detector de fum.

— Responsable tècnic, Igniescut

Manteniment dels detectors de CO

Els detectors de CO tenen una vida útil limitada pel mateix sensor electroquímic, que es degrada amb el temps. Aquest és l'aspecte més oblidat del manteniment.

Prova mensual (titular)

La majoria de detectors de CO tenen un botó de test que simula la presència de gas i activa l'alarma. Aquesta prova s'ha de fer mensualment. Si el detector no respon al test, s'ha de substituir.

Revisió anual (empresa habilitada)

Per als sistemes de detecció de CO connectats a la central PCI del garatge, la revisió anual per empresa habilitada ha d'incloure:

• Prova de funcionament amb gas de calibratge (concentració coneguda de CO per verificar que el sensor respon en el llindar correcte).
• Verificació de la comunicació entre el detector i la central.
• Comprovació de la resposta del sistema de ventilació forçada al primer llindar d'alarma.
• Verificació de l'alarma general al segon llindar.

(Font: RIPCI RD 513/2017, Annex II)

Substitució al final de la vida útil del sensor

El sensor electroquímic es degrada encara que el detector sembli funcionar bé. La vida útil del sensor és de 5 a 10 anys segons el fabricant. Passat aquest període, el detector s'ha de substituir encara que superi el test del botó de prova.

Aquesta substitució és la que més s'oblida en els manteniments. Un detector de CO de 12 anys pot continuar fent sonar l'alarma amb el botó de test però no detectar CO real perquè el sensor ja no és sensible.

Instal·lació correcta: on col·locar els detectors

La posició del detector de CO influeix directament en la seva eficàcia.

En garatges coberts

Els detectors s'han de col·locar a una alçada d'entre 0,5 i 1,5 m del terra, ja que el CO té un pes molecular similar a l'aire i tendeix a distribuir-se de manera relativament uniforme, encara que amb una lleugera acumulació a les zones baixes. S'han d'evitar posicions a prop de reixes de ventilació d'impulsió d'aire fresc (que poden diluir el CO abans que arribi al sensor).

La densitat de cobertura (nombre de detectors per metre quadrat) la determina el projectista de la instal·lació conforme a la norma UNE-EN 50545-1 i a les característiques de l'espai.

En habitatges

El detector de CO s'ha d'instal·lar al mateix local on hi ha la font potencial de CO (local de calderes, habitació amb xemeneia). En habitatges amb ús nocturn d'estufes, és recomanable instal·lar també un detector als dormitoris, ja que la intoxicació per CO es pot produir durant el son sense que la persona es desperti.

A Barcelona i Tarragona, els tècnics d'Igniescut assessoren sobre la posició òptima i el nombre de detectors en funció de la distribució del garatge o de l'habitatge.

Preguntes freqüents

És obligatori instal·lar detectors de CO en garatges coberts?

Sí. El CTE DB-SI (secció SI 4, taula 1.1) obliga a instal·lar detecció de monòxid de carboni en aparcaments coberts amb més de 5 vehicles o més de 100 m² de superfície. A Catalunya, la Generalitat aplica aquest requisit a tots els aparcaments coberts on la ventilació natural no garanteix la renovació d'aire. La norma tècnica de referència és la UNE-EN 50545-1.

Quina diferència hi ha entre un detector de CO i un detector de fum?

Són tecnologies diferents per a riscos diferents. El detector de fum detecta partícules de combustió. El detector de CO detecta monòxid de carboni gasós, que és incolor i inodor i no activa els detectors de fum. Una caldera o un vehicle amb combustió incompleta pot generar CO sense cap incendi visible ni fum detectable.

A quin nivell de CO salta l'alarma?

La norma UNE-EN 50545-1 (garatges) estableix el primer llindar a 30 ppm (activa la ventilació forçada) i el segon a 100 ppm (alarma general). La norma UNE-EN 50291-1 (domèstic) exigeix que el detector alarmi en menys de 60 minuts amb 300 ppm i en menys de 10 minuts amb 1.000 ppm.

Cal revisar els detectors de CO i amb quina freqüència?

Els detectors de CO tenen una vida útil del sensor d'entre 5 i 10 anys; després s'han de substituir. La revisió anual per empresa habilitada verifica el funcionament amb gas de calibratge. El titular ha de fer una prova mensual amb el botó de test. Els detectors de garatge integrats en el sistema PCI segueixen el calendari de manteniment del RIPCI.

Fonts i normativa aplicable

• Codi Tècnic de l'Edificació (CTE DB-SI) — BOE. Secció SI 4, taula 1.1: obligació de detecció de CO en aparcaments coberts.
• Reial Decret 513/2017 (RIPCI) — BOE. Annex II: manteniment de sistemes de detecció.
• Norma UNE-EN 50291-1: detectors de CO d'ús domèstic. Requisits i assajos.
• Norma UNE-EN 50545-1: detectors de CO i NO₂ per a garatges, aparcaments i túnels.
• Glossari: RIPCI — Reglament d'Instal·lacions de Protecció Contra Incendis.
• Glossari: CTE DB-SI — Codi Tècnic de l'Edificació, Document Bàsic Seguretat en cas d'Incendi.

El CO no avisa: actua abans que sigui necessari

El monòxid de carboni no dona senyals d'avís. No hi ha olor, no hi ha fum, no hi ha flama. L'única manera de detectar-lo és amb un sensor calibrat. En garatges coberts, l'obligació és legal i tècnica. En habitatges amb calefacció de combustió, és una decisió que pot marcar la diferència en una situació d'emergència.

Si necessites instal·lar o revisar el sistema de detecció de CO del teu garatge o comunitat de veïns a Barcelona, Tarragona o qualsevol punt de la nostra cobertura a Catalunya, contacta amb Igniescut. Instal·lem sistemes conformes a CTE DB-SI i UNE-EN 50545-1 i els integrem amb el sistema PCI existent de l'edifici. Consulta també els nostres serveis de seguretat activa per conèixer l'abast complet de les nostres instal·lacions de detecció. Per ampliar el context, revisa el nostre article sobre detecció d'incendis en comunitats de Barcelona i la guia sobre seguretat en pàrquings de vehicles elèctrics.